Un reportatge de Marcel Magem, Joan Muñóz, Jordi Jon Pardo, Aleix Pujadas i Carlos Tiana.

Autors com Pierre de Fenoyl defensaven que la fotografia és un combat amb el temps detingut, i aprofitant l’estada del World Press Photo 2015  Barcelona  posa de relleu quin paper té la fotografia com a eina de denúncia.

El món és ple d’injustícies i aquestes no sempre són mostrades pels governs ni els mitjans de comunicació. La fotografia és una de les eines que té l’home per capturar històries d’arreu del món i mostrar-les d’una manera impactant a la resta de la població, per tal de crear consciència social relatant una realitat. El World Press Photo és un concurs de fotografia mundial que premia les millors fotos de l’any dins de l’àmbit del fotoperiodisme i, com destaca Laura González, de la fundació Photographic Social Vision, “ens ajuda a entendre el món en què vivim i visibilitza realitats que d’altra manera no podrien arribar a la societat”. 

Vídeo editat per Carlos Tiana

Fotografia guanyadora del 2015: ‘JON & ALEX’, de Mads Nissen

La fotografia va realitzar-se l’any passat i amb ella el seu autor reflexiona sobre el context homòfob a Rússia, després que al juliol de 2013 el país aprovés una llei contra la propaganda homosexual que condemna la distribució de propaganda sexual amb imatges de relacions sexuals no-tradicionals, a menors d’edat amb multes i penes de presó.

“La vida per a les minories sexuals és cada cop més difícil a Rússia i han de fer front a discriminació social, i fins i tot a violència i atacs per part de grups conservadors”, va afegir Nissen, convençut que ensenyar els problemes contemporanis és una part molt important i necessària del fotoperiodisme.

Va explicar que la fotografia guanyadora “és personal i parla d’individus però va més enllà perquè parla d’un problema real i molt actual”, al temps que va dir que se sentia “orgullós de poder contribuïr al fet que temàtiques o problemes com aquest puguin aconseguir major visibilitat a través del treball dels fotoperiodistes”.

Tot i això, aquesta foto ha generat polèmica, tal i comenta la fotògrafa Sandra Balsells aquesta foto està acusada per diversos experts de ser un muntatge, ja que probablement el fotògraf va situar els elements de la fotografia per tal de fer-la, “generant així una posada en escena”. Afegeix, però, que aquesta no ha estat l’única polèmica, ja que “també ha vingut per la desqualifiació d’una altra foto, que estava mal referenciada, on vèiem un home i una prostituta dins d’un cotxe, resultant que l’home de dins era el cosí del fotògraf”. Aquesta voluntat d’enganyar embruta la imatge del fotoperiodisme, “que ha de ser quelcom instantani”, com diu Balsells, “una bona fotografia per definició és una foto que no té perquè arribar a l’opinió pública, el gran secret i la gran dificultat del fotoperiodisme és que aquesta imatge mostri una realitat però alhora sigui capaç d’afectar emocionalment a l’espectador”.

La fotografia, una arma per lluitar contra les armes de foc

En el World Press Photo s’atorguen tres primers premis tant en la modalitat d’instantània individual com en la de sèrie fotogràfica. Moltes de les fotografies premiades, a més de concebre-les per la seva tècnica o novetat artística, també influeix molt el rerefons crític de la captura.

Una fotografia per si mateixa no comunica res, se li ha de donar un significat a la imatge per a poder llegir tota la seva producció iconogràfica, també comprendre i analitzar el context de l’obra. Són missatges poderosos que, com veiem, poden controlar i modelar opinions, comportaments i fins i tot entitats senceres. La fotografia té un rol molt important en la creació de la cultura actual, i ha de ser controlada amb intel·ligència, al mateix temps que s’ha de llegir amb més deteniment per a no passar per alt els significats que aquesta representa.

A més, la fotografia és un ull objectiu que denuncia. A la fotografia no cap subjectivitat. Tot el que hi ha és el que ha passat veritablement. Això no obstant, el fotoperiodisme ha de promoure la força i bellesa de l’ajuda humanitària, per molt difícil que sigui el tema. Oscar Wilde introdueix el seu llibre més representatiu (El retrat de Dorian Gray) amb una reflexió sobre aquesta bellesa:

“L’artista és el creador de coses belles. Revelar l’art, tot amagant l’artista: aquesta és la tasca de l’art. El crític és aquell que pot traduir en una altra manera o amb nous materials la seva impressió de les coses belles (…) Aquells que troben intencions lletges en les belles coses estan corromputs sense ésser seductors. Això és una falta.”

Per tant, els periodistes (actuant sota el nom d’artistes fotogràfics) volen cridar a la sensibilització, mitjançant la crítica i la bellesa, sobre la urgència de les seves causes i ressaltar els efectes positius dels seus esforços com diu Wilde.

Miquel Ruiz Avilés, fotògraf de premsa, pren consciència social de la seva feina de fotoperiodista arran dels seus viatges per a diversos projectes internacionals, a Nicaragua, a Palestina o a Sri Lanka. En aquests destins el fotògraf esdevé narrador crític de la realitat, i construeix un discurs amb voluntat de denúncia. Miquel Ruiz ens proposa participar en un col·loqui sobre l’ús de la fotografia com a eina per lluitar contra la desigualtat.

L’any 2013, onze ONG sense ànim de lucre es van aliar per mostrar a l’uníson en què estaven treballant i com utilitzaven la poderosa (i barata) eina de la fotografia com a motor de canvi o instrument de denúncia: guerres, violència, pobresa i bretxa social. Aquestes fotografies foren exposades al Developing Change, una exhibició destinada exclusivament a la crítica social i humanitària. Les imatges que va presentar aquesta galeria provenien d’ONG que treballen en zones sotmeses a conflictes bèl·lics (Afganistan, l’Iraq), greus conflictes interns de violència (Mèxic, Guatemala) i països africans d’extrema pobresa (Botswana), però l’exposició va tenir el bon encert d’obrir el marc a diversos projectes que es duien a terme als EUA, un escenari econòmicament privilegiat però on la bretxa social és immensa.

Ara bé, opinem que aquest tipus de galeries dirigides a la immundícia humana són moralment “lícites”, ja que entres sabent que totes les imatges són basades en tragèdies i volen captar els valors de l’espectador. Això no obstant, en una exposició de fotoperiodisme com és el World Press Photo, la quantitat d’imatges amb aquesta mateixa temàtica (i això que és un concurs molt més genèric) és preocupant.

Masclisme a l’Estat Islàmic, manifestacions al Iemen, víctimes de combats, immigració i homosexuals russos. Què tenen en comú tots aquests assumptes? A més de ser situacions de màrtirs, temes “vetats” i col·lectius marginats en molts racons del planeta (sobretot a l’Orient Mitjà) són els temes de les fotografies guardonades del World Press Photo dels últims cinc anys.

Això ens fa qüestionar el següent: És impossible fer una bona fotografia, mereixedora d’aquest premi, sense que hagin morts, llàgrimes o casquets de bala al seu voltant?

Fa uns dies vàrem entrevistar a Berta Ramos, retirada periodista de TVE, li vam preguntar sobre l’abús que feia el periodisme amb les tragèdies. “Crec que les notícies dolentes s’han de donar, però critico la il·lògica dels mitjans de comunicació, que quan hi ha una tragèdia se’n parla insistentment dies i dies, i després desapareix” – comentava Ramos. Quin horror, però és cert, guerres, conflictes, tragèdies humanes, desastres naturals, són el pa del periodisme. És el que crida l’atenció d’un públic que vol reconfortar-se després d’un dia rutinari i deslluït davant del televisor.

No obstant això, sí que és cert que les imatges enfocades des d’un esdeveniment desgraciat susciten aflicció o certa empatia distant amb el protagonista de la captura. És per això que creiem que tant com la foto guanyadora d’aquest any com la dels anys anteriors tracten temes tan pertorbadors. La denúncia com a arma i clau fotoperiodística és la que ajuda a commoure al públic i al jurat del World Press Photo i el de qualsevol altre concurs fotogràfic.

Enguany, però, l’edició del World Press Photo no està només destinada a mostrar fotografies de lluites socials o militars. Laura González destaca en una entrevista que aquest any l’objectiu és que la gent pugui “veure per entendre el món en què viu, i a través dell a sí mateix. L’exposició d’aquest any està plena d’històries que no necessàriament estan parlant de conflictes o de països en vies de desenvolupament, hi ha de tot”, conclou.

Els inicis de la fotografia

Conèixer el passat sempre ha estat d’interès de les noves generacions, i una de les eines més preuades per a conèixer-lo són les fotografies, i el World Press Photo s’ha posicionat com a referència internacional del millor fotoperiodisme, i ha vist com al llarg dels anys la funció de la fotografia ha anat canviant. Tal i com declara la assaigista nord-americana Susan Sontag en un dels seus llibres: “La fotografia europea es regia primordialment per la noció del pintoresc (el pobre, l’estranger, l’anacrònic) l’important (els rics, els famosos) i el bell. Les fotografies propendien a l’elogi o la temptativa de neutralitat. Els nord-americans, menys convençuts de la permanència de qualsevol ordenament social bàsic, experts en la “realitat” i “inevitabilitat” del canvi, han cultivat més assíduament la fotografia tendenciosa. Es registraven imatges no només per mostrar que calia admirar sinó per revelar quines falles calia afrontar, deplorar i remeiar. La fotografia nord-americana implica una relació amb la història més sumària i menys estable, i una relació amb la realitat geogràfica i social alhora més esperançada i més depredadora.”

Sontag també creu en el poder de denúncia de la fotografia, ja que, en el seu mom “l’aspecte esperançador ho exemplifica el conegut ús de les fotografies per despertar consciència. A principi de segle Lewis Hine, va ser designat fotògraf dels nens que treballaven en molins de cotó, camps de remolatxa i mines de carbó va contribuir al fet que els legisladors proscriviren legalment la mà d’obra infantil.”

cefff9s9eamfhggbiypa
Fotografia: Gianfranco Tripodo. 3r premi de fotografies individuals de temes d’actualitat.

Efecte de les xarxes socials

Ara mateix Facebook o Twitter són dos dels mitjans més utilitzats per practicar la fotodenúncia. Les xarxes socials són una mena d’altaveus de protesta social, on fotògrafs i gent anònima publica imatges cada dia que retraten realitats, que es comparteixen entre milers de persones i esdevenen fenòmens virals. Tot i això sempre hi ha el risc que les fotos provinents de fonts no oficials o persones que no es dediquen al fotoperiodisme siguin falses, com aquest cas, en què Antena 3 va confondre una imatge manipuladas d’un sikh que es va manipular i apareixia semblant un terrorista.

Sobre el World Press Photo

Es tracta d’una organització holandesa sense ànim de lucre fundada l’any 1955, coneguda per organitzar el concurs anual de fotoperiodisme internacional més important del món.

Un dels principals objectius del World Press Photo és estimular el desenvolupament del fotoperiodisme, fomentar la difusió del coneixement, ajudar a consolidar alts cànons professionals dins del sector i impulsar un intercanvi gratuït i sense restriccions d’informació. En definitiva, World Press Photo tracta de promoure la premsa fotogràfica professional a escala global. Amb aquesta finalitat, organitza a més diversos projectes educatius per tot el món, com ara seminaris, tallers i l’exclusiu curs anual Joop Swart Masterclass.

 

Bibliografía

Mißelbeck, Reinhold; BiegerThielemann, Marianne;A. Goodrow, Gérard; Haberer, Lilian; Pröllochs, Ute; Solbrig, Anke; von Taschitzki, Thomas; Zschocke, Nina. La fotografía del siglo XX. Museo de Ludwig (Colonia): Taschen, 2012.

Sontag, Susan. Sobre la fotografía. Nueva York: De Bolsillo, 2014.

Wilde, Oscar. El retrato de Dorian Gray. Dublín: Alianza Editorial. 1890.

Webgrafía

Grove, Ánxel. ONG que usan la fotografía como arma social en Agfanistán, Irak, México, Botsuana, EE UU… Madrid, 2013. Enllaç: http://www.20minutos.es/noticia/1771932/0/fotografia/arma-social/ong-exposicion

Developing Change. Photography with a humanitarian focus. Los Ángeles, 2013. Enllaç: http://www.drkrm.com/developing_change.html

Vila, Manuel. Mirador Photo. Barcelona, 2014. Enllaç: http://miradorphoto.org/2014/08/20/la-fotografia-una-arma-per-lluitar-contra-les-armes-de-veritat/

Wilde, Oscar. El retrato de Dorian Gray. Dublín: Alianza Editorial. 1890. Enllaç: http://bibliotecavirtual.diba.cat/novela/avui-fa/doriangray

Ruiz, Miquel. Dones del món. Barcelona, 2011. Enllaç: http://fotografiamiquelruiz.blogspot.com.es/

World Press Photo. Amsterdam, 2015. Enllaç: http://www.worldpressphoto.org/
CCB. WorldPress Photo 15. Barcelona, 2015. Enllaç: http://www.cccb.org/es/exposiciones/ficha/world-press-photo-15/221660

Fotògraf Digital. World Press Photo premia la denúncia de la violència. Madrid, 2011. Enllaç: http://www.fotografodigital.com/concursos/world-press-photo-premia-la-denuncia-de-la-violencia/

Font de les imatges: World Press Photo